Varem partir dels objectius marcats en la nostre proposta; tractant de visibilitzar les feines que van desenvolupades les dones a la Barceloneta dins del període compres entre mitjans del segle XIX i del XX, coincidint amb els corrents feministes desenvolupades en aquesta època, donant llum a totes les aportacions econòmiques, socials i polítiques que varen fer aquestes dones en el barri.
Voliem recuperar i fer difusió de la memòria col•lectiva de les dones de la Barceloneta a través de la recopilació d’entrevistes personals. per conèixer els oficis que varen desenvolupar, tant les entrevistades, com les seves mares o familiars.
Ho várem classificar en cinc apartats.
1.- FEINES DERIVADES DE LA SALUD
Els Rec Condal-Les fonts-Els safreigs-Banys de mar. L’Escola del Mar.
Pandèmies-Hospital del Mar
Doules, enfermeres, herbolaries,
2.-FÀBRIQUES I TALLERS.
Feines pròpies de la llar: Modistes. Cosidores, Pantaloneres, Capsera.
La importància de la creació del Patronat d’ Obreres de l’Agulla creat per Dolors Montserdà
3. MERCAT
Parades del mercat i Botigues
4.-EL MAR
Feines derivades de la pesca: Teixidores de xarxes, venta ambulant, venta en peixeteries, tabernes, xiringuitos.
Amb motiu de la celebració de la Diada Internacional contra les Violències de Gènere, es va plantejar des del Centre Cívic Barceloneta, una exposició sobre les violències cap a la dona.
Entenem per violència de gènere, tot acte sexista que tingui o pugui tenir com a resultat un dany o sofriment físic, sexual, psicològic, laboral, econòmic, institucional o patrimonial; que tingui com a conseqüència la privació de llibertat tant en l’àmbit privat com el públic. També considerem com violències, els “micromasclismes” que estan integrats i assumits com a normals en la nostra societat.
Per a això ens vàrem dirigir a col·lectius feministes com “Dones Creadors de Gràcia, Projecte Minerva”, “Caja de Pandora”, FemLab i al nostre grup de Sent i Crea projectes.
L’exposició es va plantejar sota els quatre paràmetres principals: Violència física, violència sexual, violència psicològica i violència patrimonial; violències projectades a través de nou vídeos (vídeo-art, vídeo-performance i vídeo instal·lació), i a través de la fotografia, l’escultura, el dibuix i la pintura.
El resultat és un reflex d’emocions i vivències experimentades directament o indirectament i que han aconseguit exorcitzar pors i angoixes viscudes.
L’art sempre ha estat un mitjà de canalització de tot allò que ens inquieta; Hélène Cixous (1986) en La venue à l’écriture. ens convida a través de la seva lectura a cercar vies de fuga a la creació per evadir l’angoixa o el dolor: ella ho fa a través de l’escriptura; convertint el text, en cos. “La vida fa text a partir del meu cos. Sóc ja text”.
Les obres dels/les artistes han tractat i denunciat la violència com quelcom estructural i instrumental, fent referència a la dominació i el control social com a mecanisme de submissió i subordinació de les dones.
Es plantejaren dues exposicions. Una física i un altre virtual.
Apartats:–Violència física (feminicidis, agressions corporals). Violència obstètrica. Violència sexual i Abús infantil – Violència psicològica–
Des de novembre de l’any 2018 som artistes residents de la comunitat artística EART (Experimentem en l’Art) i estem desenvolupant un Projecte que es basa en la Filosofia de Baudrillard “Les Estratègies fatals” que derivà en una trilogia d’Exposicions que varem realitzar al C.C. de la Barceloneta..
A l’espai EART ens a centrarem en els conceptes del poder i la política a través de l’imaginari zombi, les masses , la cultura globalitzada, i els mass -media.
La recerca tracta de com les masses actuen, és relacionen i què els belluga per comunicar-se i interactuar. Treballarem els conceptes de la transpolítica (l’obès, l’ostatge i l’obscè) fins arribar al desig per endinsant-nos al fantàstic món de la incertesa del nostre temps.
L’ interès per Baudrillard es basa en realitats múltiples i sobretot en el geni maligne dels objectes; com interactuem amb ells i com de vegades ens pot dominar el desig de posseir objectes, persones, identitats etc, mentre que per un altre part, visquem tancats amb por de conèixer-nos nosaltres mateixos, per poder desemmascarar la sortida d’aquesta societat cada cop mes liquida i asfixiant en la que ens ha tocat viure.
La realitat i el Simulacre serà el fil conductor de la proposta i com afecta a la nostra societat.
en aquests videos podreu veure els punts que tractem.
La performance parteix d’una reflexió en la que pretén visibilitzar les emocions i sentiments que experimentem en el dia a dia i que tenen a veure en el com ens relacionem amb l’altre.
És l’arbre l’eix de la performance que com a imatge vertical té la potencialitat de conduir una vida subterrània fins al cel; és la unió entre els tres mons l’espiritual (el cel), l’inframon (les arrels) i el terrenal (el tronc).. Simbolitzen l’energia vital de la terra mateixa i són símbols de regeneració perpètua. És l’arquetip sobre el qual es construeix l’eix còsmic tribal, és la projecció en l’absolut.
Hi ha tres personatges vinculats a la performance: La dona arbre que simbolitza la bellesa. L’home desitjant que simbolitza la passió per posseir i la dona avia que simbolitza la saviesa. El desig i la bellesa s’enllacen en una dansa buscant l’harmonia i l’acció; una dansa estètica en la que intenta posseir el desig mentre que l’arbre avia entrega la seva saviesa ancestral narrant la història de l’origen de les dones arbre.
El desig sempre present per acontentar les passions internes, el sentir i el gaudir de la plenitud existencial.
És un acte participatiu en la que els espectadors van tirant sorra i dibuixos amb expressions de cares al voltant dels rètols i d’altres dibuixos icònics que hi ha al terra; tot expressant el pas del temps
Sovint al llarg dels anys, la dona ha estat apartada de certs oficis i professions, quedant relegada a l’ombra; es per això que enguany volem dedicar aquest recorregut poètic a les dones de la Barceloneta per visibilitzar-les, mostrant la seva saviesa i vàlua.
Partirem de Carmen Amaya, bailaora i icone del centre cívico de la Barceloneta, de les poetes Antònia Vilàs i Ferràndiz, Felicia Fuster i Joana Raspall.
Un repàs per la memòria històrica del barri, tot fent un recorregut amb la participació de poetes, performers i dansa.
Obertura: Performance “Negrura” de Micaela Mahi.
Poetes i performers: Marta Garcês, Teresa Verges, Rosa Mª Arrazola, Olza, Esther Cohen, Ester Santamaria, Jaime Palo Qu’sea, Noemi Morral,Maria Periz,Noctilumia, Jonathan Elbaz, Montse Cosidó entre altres!!
Joan Brossa va obrir un espai creatiu i polifacètic, mostrant una poesia totalment experimental, visual i objectual de caire metafòric, on el joc visual de la màgia era present.
A través d’aquesta mostra expositiva, volem recollir tot tipus de proposta emmarcat en un context de poesia escrita (cal·ligrames, haikus), poesia visual ( imatge i/o imatges-text) i poesia objecte.
La cartografia corporal la entenem com una diversificació d’aspectes que deixen marca en el cos humà en el decurs de la vida.
Es per això que utilitzem aquest concepte i a través d’aquesta exposició volem mostrar el cos com una cartografia en la que s’inscriuen múltiples experiències viscudes al llarg de la vida. El cos apareix en una cruïlla de camins, on es troben i xoquen permanentment la història, el mite, l’art i la violència. Foucault va mostrar cóm el cos està impregnat d’història i com la història destrueix els cossos. De manera traumàtica o de forma subtil sempre és possible llegir aquests cossos gramaticalment, com a emissors de signes i com a superfícies d’inscripció.
L’arqueologia del cos ens permet visualitzar del cóm el poder i la cultura (les forces socials) s’inscriuen en els cossos.
Possibilita aprendre a llegir les formes dels cossos, vivenciant el contacte des del més superficial al més profund .
El projecte parteix de la lectura de Maria Mercè Marçal, la qual creà a través de la poesia una nova escriptura femenina que parla del cos, de les emocions i de les sensacions viscudes en contacte amb l’altre.
Jonathan Elbaz i Montserrat Cosidó, som els responsables en portar l’Associació, ambdós vàrem estudiar belles arts i des de sempre ens vàrem decantar per l’art i l’educació, àrees que han format part del nostre recorregut professional.
Si bé, ambdós treballàvem aquestes dos besants, el fet de conèixer-nos i veure que coincidíem amb moltes coses, decidirem treballar junts.
Vàrem estar treballant des de l’any 2005 i l’any 2013 veient el bon procés que portàvem, decidirem crear una Associació per difondre la nostra filosofia vers l’art i l’educació i així va néixer Sent i Crea projectes; per aquest motiu ens hem format amb la gestió cultural i hem realitzat estudis d’art i filosofia contemporània.
Sent i Crea projectes és una associació sense ànim de lucre, especialitzada en l’art i l’educació, posant especial èmfasi en les Accions Poètiques al carrer.
Entenem l’art com un mitjà per obrir el diàleg, la creativitat i l’expressió multidisciplinària
POSICIONAMENT: Neix amb la voluntat de promocionar artistes emergents del nostre país. És per això que estem oberts a cooperar entre països de la unió Europea i de la resta del món.
La nostra associació vol treballar i potenciar artistes emergents i apostem perquè la seva obra formi part d’una mostra on també hi hagi autors coneguts, creant un diàleg. verbal
i plàstic.
Apostem per la percepció de les sensacions, emocions i per la lliure creació personal, valorant el procés més que el resultat final.
En lo referent a les Accions Poètiques, entenem que malgrat que la proliferació de bons recitals poètics trobem a faltar la interrelació entre poetes, performers, artistes plàstics, per crear diàleg entre les dues bandes (públic i artistes).
Cerquem que els espais urbans arribin a ser viscuts emocionalment, incorporant els símbols y les imatges pròpies de nucli urbà. Espais impregnats de la memòria col•lectiva del passat i del present, per reflectir-ho en l’espai urbà.
“Contemplar els espais, escoltant el seu llenguatge, fruit del contacte diari dels seus ciutadans”. Roland Barthes (1992) Semiologia i Urbanisme.
Mostrem una forma de treball que pugui ser viscut plenament en tots els cinc sentits, en la que es pretén sorprendre i impressionar als espectadors, mitjançant situacions impactants i inesperades. Amb això es pretén deixar una empremta positiva en l’espectador.
Destinatari/is del projecte: Tota la ciutadania, que ho desitgi, del barri on es farà l’acció poètica
Objectius:
Crear i divulgar accions poètiques en espais públics.
Acostar l’art als ciutadans dels diferents barris de Barcelona
Difondre la poesia contemporània, creant espais de diàleg amb el públic.
Treballar sobre textos nacionals i internacionals, del passat i del present
Estimular la participació de músics, poetes, performers i actors emergents i consolidats.
Donar visibilitat a les persones grans que han format part d’aquest teixit històric-cultural.
-Interessar a la franja juvenil del barri perquè s’impliquin creant vincles que potenciïn la diversitat i la cohesió social.
Exposició al Centre CívicBarceloneta a cura de Arte Movimiento y Acción
Esposició sobre el nomadisme líquid de Zygmunt Bauman on les persones s’interconnecten entresí creant un teixit social.
una instal·lació on els retrats agafen forma i creant un cos viu on es tanca en el seu propi dia a dia deixant la ciutat com un mapa del seu propi record.
2011 Glob Cultura i Globalització
Exposició al Centre CívicBarceloneta a cura de Arte Movimiento y Acción
Com l’informació va creant un cos replet d’incògnites i realitats on la saturació reina mes enllà de la pròpia realitat.
2012 B de Barri
Exposició al Centre CívicBarceloneta a cura de Judith Belmonte Rivera Escola del Mar
2013 Dones amb Sentit
Exposició al Centre CívicBarceloneta a cura de Rroser Present
2014 Acció Dona
Exposició al Centre CívicBarceloneta a cura de Judith Belmonte Rivera
2013-2014 Liminal -GR Tener un Cuadro en el Salon Comedor-
a cura de Pilar Cruz i Marc Roig
SentiCrea empezó metiéndose con Greenberg. Y esta era la manera lógica de empezar. Tener un cuadro en casa va de lo kitsch, lo edulcorado, y sin duda este autor es el nombre de referencia. Nos gustó el estilo salvaje y guerrillero de este colectivo. Bansky se convirtió en kitsch en tres pasos y nos reímos mucho con la Mona Lisa y sobre gustos pintan colores. SentiCrea llevaban una maleta con un manual de instrucciones para aprender a pintar como Tàpies y otra para aprender a pintar como Chagall, siempre Chagall. Y luego unas esponjas, unas pelotitas y unos instrumentos de masaje para pintar como Pollock. Y si llama ahora, también le regalamos… Mientras ella hacia de comercial de cuadros de arte abstracto, él continuaba con su arenga política en contra del arte. Inteligente y memorable. Nos reímos mucho. En este nuevo escenario de industrias creativas si lo que se quiere es un futuro de talentos creativos, no deberían hacer este taller en las escuelas. El taller de SENTICREA es una clara risotada a este nuevo meme que es la creatividad.
Después del arranque de Raquel Herrera vino la gente de Senticrea y su “Relaxing Cup of cafe con leche in the end of the world”. Desde Liminal nos declaramos deudores de los métodos de trabajo de este colectivo. Lo que hicieron ayer fué un taller de educación popular, una lección de la futura historia contemporánea. Primero nos hablaron de los cuatro jinetes del apocalipsis, de las guerras del golfo que nunca existieron, del 11-S, de investigación genética, gallinas sin plumas y caballos de dos patas… Es decir, de todos los males que ya vienen en este pretérito futuro. Y les asaltó una pregunta lógica: ¿Existe el mal? Esta respuesta debe ser categórica: -El mal se llama Monsanto. Yo no creo en manos negras ni cosas de esas pero ahi estoy totalmente de acuerdo: El mal se llama Monsanto, seguro.
Escenificaron el fin del mundo en una charla entre un posible último soldado sobreviviente en la batalla final y la muerte, otro personaje en paro despues de tanta calamidad. Y luego nos hablaron de las guerras entre Monsanto, creo que eran los nazis, y una nueva religión llamada MacCristianismo. Ahi tiraron de imágenes de “The Sum of all evil” de los hermanos Chapman y sus Ronald MacDonalds crucificados. Y ya en este embrollo de calamidades y ficciones sobre el fin de la Historia contemporánea me perdí. Fué alocado y brillante, como debe ser el fin del mundo. Gracias Montse y Jonathan.
Exposició al Centre CívicBarceloneta a cura de Sent i Crea Projectes
Exposició que tracta de com ens relacionem i de cóm l’entorn ens afecta el nostre dia a dia. La nostra obra Laberint Contemporani es un ideal de la recerca del coneixement i de cóm sempre necessitem saber més. de cóm interactuem en el nostre entorn i perdem altres coses de vista, ja que estem segats en la nostre idea del coneixement tant sigui un coneixement positiu com un divertiment que ens envolcalla i no ens deixa avançar…
2014 Estratègies Fatals vol2 -Massmedia-
Exposició al Centre CívicBarceloneta a cura de Sent i Crea Projectes
Exposició realitzada sobre els conceptes de Baudrillard on qüestionem la realitat i el simulacre, la nostre instal·lació es sobre un personatge real i fictici on l’historia començava en una comuna a Claremount road i acaba en els disturbis de Tottenham en el 2011 on el personatge desapareix i a partir d’aquí comença la seva historia.
2015 IncorpoART
Exposició al Centre CívicBarceloneta a cura de Silvina Merino
Exposició sobre la dona i la violència de Gènere
2015 Poetes de l’Òstia
Exposició al Centre CívicBarceloneta a cura de Sent i Crea Projectes
El segle XX va donar dos poetes que van marcar dos vies d’entendre l’art però que, malgrat aquestes diferències, a les que hi sumem diferències ideològiques profundes, els unia l’amistat i el seu amor al port i a la Barceloneta. Salvat Papasseit i Tomàs Garcés.
Junts passejaven vora del mar i el port els despertava mil sensacions: els colors, les olors, i les gents vingudes de països llunyans o, tanmateix, contemplar la sortida dels vaixells del port els suposava somiar en la joia de salpar, l’enyorança viscuda en alta mar i l’amor en fondejar.
Salvat Papasseit s’obrí a les noves Avantguardes europees i Tomàs Garcés s’inclinà pel Noucentisme. Aquestes opcions venien molt marcades per les seves respectives ideologies, que us proposem descobrir a l’exposició.
Tanmateix varem tractar de recolllir altres autors, com Felicia Fuster, Joana Raspall i Bertran Oriola, Sala Z
En La Sala A seguint la nostra convocatòria varem mostrar artistes contemporanis que treballen la poesia i els objectes visuals.
Sent i Crea projectes 