Hem agafat com a titular -Abans que el gran compàs em paralitzi- del poema “No em despulleu” del llibre Aquelles Cordes al vent, per l’espai vivenciàl tant potent que emmarca la desolació entre la vida i la mort i que la va fer endinsar-se al seu interior, prenen consciència de la seva pròpia corporalitat.
foto: Núria Armengol- Fundació Felicia Fuster
El pas del temps i l’activitat vital (també activitat poètica) han deixat la seva petjada, i els seus poemes malgrat la seva càrrega de un pessimisme vital insuperable d’alguns dels seus poemes, sempre ens obsequia amb aquella tensió que se engendra amb el desig, l’amor i l’expressió.
-Recorregut poètic-dia 12 de maig 2017 a les 17.30. Punt de sortida: Centre Civic Barceloneta .
“Setmana de la Poesia de Barcelona”
El Barri de la Barceloneta fou el cau dels orígens de la Boxa a Espanya; a traves d’aquest recorregut volem reviure la memòria d’un barri capdavanter, plegat de histories i secrets.
La nostra Associació te la convicció de que l’Art és un mitjà de transformació social que motiva a les persones a compartir i gaudir de l’art al carrer; és per això que muntem recorreguts poètics pels barris en els que intervenen poetes del mateix barri i altres que formen part del nostre col·lectiu.Busquem icones representatius (personatges) que donin el tret de sortida d’aquets recorreguts. També fem que els poemes protagonistes siguin dels poetes vinculats amb cada barri.Així , a la Barceloneta en dos, dels recorreguts fets, proposàvem com a protagonistes:
Salvat Papasseit, Tomàs Garcés , Beltran Oriola, Felicia Fuster i Joana Raspall amb motiu de l’exposició “Els poetes de la Òstia” i a Maria Mercè Marçal i Felicia Fuster i Joana Raspall amb motiu de l’exposició “Arqueologia del Cos”.
Enguany en fet un altre recorregut per la Barceloneta, sota el nomde “El fantasma de l’Escola del Mar” i es van recitar poemes de Tomàs Garcés, Prudenci Bertrana, Salvat Papasseit, Jime Sabines i de joves autors contemporanis com David Caño, Blanca Llum, Marte Garcés, Mireia Torralba i Alejandro Cano.
Jonathan Elbaz i Montserrat Cosidó, som els responsables en portar l’Associació, ambdós vàrem estudiar belles arts i des de sempre ens vàrem decantar per l’art i l’educació, àrees que han format part del nostre recorregut professional.
Si bé, ambdós treballàvem aquestes dos besants, el fet de conèixer-nos i veure que coincidíem amb moltes coses, decidirem treballar junts.
Vàrem estar treballant des de l’any 2005 i l’any 2013 veient el bon procés que portàvem, decidirem crear una Associació per difondre la nostra filosofia vers l’art i l’educació i així va néixer Sent i Crea projectes; per aquest motiu ens hem format amb la gestió cultural i hem realitzat estudis d’art i filosofia contemporània.
Sent i Crea projectes és una associació sense ànim de lucre, especialitzada en l’art i l’educació, posant especial èmfasi en les Accions Poètiques al carrer.
Entenem l’art com un mitjà per obrir el diàleg, la creativitat i l’expressió multidisciplinària
POSICIONAMENT: Neix amb la voluntat de promocionar artistes emergents del nostre país. És per això que estem oberts a cooperar entre països de la unió Europea i de la resta del món.
La nostra associació vol treballar i potenciar artistes emergents i apostem perquè la seva obra formi part d’una mostra on també hi hagi autors coneguts, creant un diàleg. verbal
i plàstic.
Apostem per la percepció de les sensacions, emocions i per la lliure creació personal, valorant el procés més que el resultat final.
En lo referent a les Accions Poètiques, entenem que malgrat que la proliferació de bons recitals poètics trobem a faltar la interrelació entre poetes, performers, artistes plàstics, per crear diàleg entre les dues bandes (públic i artistes).
Cerquem que els espais urbans arribin a ser viscuts emocionalment, incorporant els símbols y les imatges pròpies de nucli urbà. Espais impregnats de la memòria col•lectiva del passat i del present, per reflectir-ho en l’espai urbà.
“Contemplar els espais, escoltant el seu llenguatge, fruit del contacte diari dels seus ciutadans”. Roland Barthes (1992) Semiologia i Urbanisme.
Mostrem una forma de treball que pugui ser viscut plenament en tots els cinc sentits, en la que es pretén sorprendre i impressionar als espectadors, mitjançant situacions impactants i inesperades. Amb això es pretén deixar una empremta positiva en l’espectador.
Destinatari/is del projecte: Tota la ciutadania, que ho desitgi, del barri on es farà l’acció poètica
Objectius:
Crear i divulgar accions poètiques en espais públics.
Acostar l’art als ciutadans dels diferents barris de Barcelona
Difondre la poesia contemporània, creant espais de diàleg amb el públic.
Treballar sobre textos nacionals i internacionals, del passat i del present
Estimular la participació de músics, poetes, performers i actors emergents i consolidats.
Donar visibilitat a les persones grans que han format part d’aquest teixit històric-cultural.
-Interessar a la franja juvenil del barri perquè s’impliquin creant vincles que potenciïn la diversitat i la cohesió social.
Exposició al Centre CívicBarceloneta a cura de Arte Movimiento y Acción
Esposició sobre el nomadisme líquid de Zygmunt Bauman on les persones s’interconnecten entresí creant un teixit social.
una instal·lació on els retrats agafen forma i creant un cos viu on es tanca en el seu propi dia a dia deixant la ciutat com un mapa del seu propi record.
2011 Glob Cultura i Globalització
Exposició al Centre CívicBarceloneta a cura de Arte Movimiento y Acción
Com l’informació va creant un cos replet d’incògnites i realitats on la saturació reina mes enllà de la pròpia realitat.
2012 B de Barri
Exposició al Centre CívicBarceloneta a cura de Judith Belmonte Rivera Escola del Mar
2013 Dones amb Sentit
Exposició al Centre CívicBarceloneta a cura de Rroser Present
2014 Acció Dona
Exposició al Centre CívicBarceloneta a cura de Judith Belmonte Rivera
2013-2014 Liminal -GR Tener un Cuadro en el Salon Comedor-
a cura de Pilar Cruz i Marc Roig
SentiCrea empezó metiéndose con Greenberg. Y esta era la manera lógica de empezar. Tener un cuadro en casa va de lo kitsch, lo edulcorado, y sin duda este autor es el nombre de referencia. Nos gustó el estilo salvaje y guerrillero de este colectivo. Bansky se convirtió en kitsch en tres pasos y nos reímos mucho con la Mona Lisa y sobre gustos pintan colores. SentiCrea llevaban una maleta con un manual de instrucciones para aprender a pintar como Tàpies y otra para aprender a pintar como Chagall, siempre Chagall. Y luego unas esponjas, unas pelotitas y unos instrumentos de masaje para pintar como Pollock. Y si llama ahora, también le regalamos… Mientras ella hacia de comercial de cuadros de arte abstracto, él continuaba con su arenga política en contra del arte. Inteligente y memorable. Nos reímos mucho. En este nuevo escenario de industrias creativas si lo que se quiere es un futuro de talentos creativos, no deberían hacer este taller en las escuelas. El taller de SENTICREA es una clara risotada a este nuevo meme que es la creatividad.
Después del arranque de Raquel Herrera vino la gente de Senticrea y su “Relaxing Cup of cafe con leche in the end of the world”. Desde Liminal nos declaramos deudores de los métodos de trabajo de este colectivo. Lo que hicieron ayer fué un taller de educación popular, una lección de la futura historia contemporánea. Primero nos hablaron de los cuatro jinetes del apocalipsis, de las guerras del golfo que nunca existieron, del 11-S, de investigación genética, gallinas sin plumas y caballos de dos patas… Es decir, de todos los males que ya vienen en este pretérito futuro. Y les asaltó una pregunta lógica: ¿Existe el mal? Esta respuesta debe ser categórica: -El mal se llama Monsanto. Yo no creo en manos negras ni cosas de esas pero ahi estoy totalmente de acuerdo: El mal se llama Monsanto, seguro.
Escenificaron el fin del mundo en una charla entre un posible último soldado sobreviviente en la batalla final y la muerte, otro personaje en paro despues de tanta calamidad. Y luego nos hablaron de las guerras entre Monsanto, creo que eran los nazis, y una nueva religión llamada MacCristianismo. Ahi tiraron de imágenes de “The Sum of all evil” de los hermanos Chapman y sus Ronald MacDonalds crucificados. Y ya en este embrollo de calamidades y ficciones sobre el fin de la Historia contemporánea me perdí. Fué alocado y brillante, como debe ser el fin del mundo. Gracias Montse y Jonathan.
Exposició al Centre CívicBarceloneta a cura de Sent i Crea Projectes
Exposició que tracta de com ens relacionem i de cóm l’entorn ens afecta el nostre dia a dia. La nostra obra Laberint Contemporani es un ideal de la recerca del coneixement i de cóm sempre necessitem saber més. de cóm interactuem en el nostre entorn i perdem altres coses de vista, ja que estem segats en la nostre idea del coneixement tant sigui un coneixement positiu com un divertiment que ens envolcalla i no ens deixa avançar…
2014 Estratègies Fatals vol2 -Massmedia-
Exposició al Centre CívicBarceloneta a cura de Sent i Crea Projectes
Exposició realitzada sobre els conceptes de Baudrillard on qüestionem la realitat i el simulacre, la nostre instal·lació es sobre un personatge real i fictici on l’historia començava en una comuna a Claremount road i acaba en els disturbis de Tottenham en el 2011 on el personatge desapareix i a partir d’aquí comença la seva historia.
2015 IncorpoART
Exposició al Centre CívicBarceloneta a cura de Silvina Merino
Exposició sobre la dona i la violència de Gènere
2015 Poetes de l’Òstia
Exposició al Centre CívicBarceloneta a cura de Sent i Crea Projectes
El segle XX va donar dos poetes que van marcar dos vies d’entendre l’art però que, malgrat aquestes diferències, a les que hi sumem diferències ideològiques profundes, els unia l’amistat i el seu amor al port i a la Barceloneta. Salvat Papasseit i Tomàs Garcés.
Junts passejaven vora del mar i el port els despertava mil sensacions: els colors, les olors, i les gents vingudes de països llunyans o, tanmateix, contemplar la sortida dels vaixells del port els suposava somiar en la joia de salpar, l’enyorança viscuda en alta mar i l’amor en fondejar.
Salvat Papasseit s’obrí a les noves Avantguardes europees i Tomàs Garcés s’inclinà pel Noucentisme. Aquestes opcions venien molt marcades per les seves respectives ideologies, que us proposem descobrir a l’exposició.
Tanmateix varem tractar de recolllir altres autors, com Felicia Fuster, Joana Raspall i Bertran Oriola, Sala Z
En La Sala A seguint la nostra convocatòria varem mostrar artistes contemporanis que treballen la poesia i els objectes visuals.
Activitat : Es fa a partir de materials plausibles per a ser observats i manipulats i tanmateix per a ser discriminats per textures, grandàries, color, olors, gustos, grau d’humitat.
Convidarem a que els infants acompanyats pels familiars es passegin al voltant d’una taula gran on hi hauran tots aquets elements.
Cada familiar tindrà un paper on hi hauran conceptes i preguntes per fer als seus infants i poder anotar-les.
Podran escollir entre una i tres coses que els hi agradin de la taula; els familiars o aniran anotant i després comentem en rotllana.
Seguidament van fer un treball pràctic
Cerquem la complicitat de les famílies amb el seus infants, ajudant-los i compartint les experiències viscudes en el taller.
I tu,…Què en penses? és un projecte que parteix de la pedagogia holística la qual contempla tant el desenvolupament personal de l’individuo (biològic, emocional…) com el social (que te a veure amb els contexts d’intervenció de famílies a l’escola, barri…i que podríem encloure com cultura democràtica) i l’ ecològic (que te a veure amb la nostra implicació en el medi, etc.)
Objectius:
– Vincular les relaciones entre les famílies, fills/filles i escola, a través de l’art i l’expressió artística, perquè ho considerem com un vincle de coneixement i d’expressió lliure i creativa.
-L’educació sensorial i emocional és el nostre fil conductor.
– Crear àgores de debat per compartir i elaborar idees que ens portin a la reflexió.
TALLERS:
L’ objectiu últim de l’educació sensorial tracta de desenvolupar les possibilitats de coneixement del medi i de si mateix, i a la vegada desenvolupa les relaciones afectives amb els altres.
Cicle Inicial de Primària
Objectius i metodologia del treball
• Cercar la sorpresa i l’emoció que pugui despertar al obrir la capsa amb un mirall.
• Identificar la seva emoció amb una expressió d’una cara, de les cinc que contenen la caixa.
• Identificar la seva emoció en un color: hi ha quatre colors dins la caixa.
• El treball es realitza individualment; un nen/a surt fora de la classe i realitza tot el seu treball sol; desprès entrarà a la classe sense dir res ni fer cap expressió. Al final es farà un treball col•lectiu en la que cadascú d’ells exposarà els seus sentiments de com ho han viscut i de com s’han sentit.
Busquem icones representatius (personatges) que donin el tret de sortida d’aquets recorreguts. També fem que els poemes protagonistes siguin dels poetes vinculats amb cada barri.Així , a la Barceloneta en dos, dels recorreguts fets, proposàvem com a protagonistes:
Sent i Crea projectes 